Història i comprensió de la música i la dansa tradicionals
als Països Catalans i Occitània

HORARI: Els dimarts de 19 a 21 h del 14 d’octubre al 16 de desembre de 2008.

LLOC:

Casa de Menorca
c/ Diputació, 215 principal
08011 – Barcelona
(darrere la UB) metro Universitat

PREU: 50 €

CRÈDITS: 3

Curs reconegut com a crèdits de lliure elecció per la Universitat de Barcelona.

RESPONSABLE DEL CURS: David Ripoll i Rubau (dripolru7@mat.ub.edu)

AVALUACIÓ: assistir a un mínim d’un 80% de les classes i un qüestionari tipus test

APUNTS: fes clic aquí

CONTINGUT:

El curs, principalment divulgatiu, vol fer experimentar la dansa tradicional i fer-ne tastar també diferents aspectes tot recorrent els països de l’àmbit catalanooccità. Es vol fer veure i fer provar però sense aturar-se molt en l’aprenentatge de passos i ritmes. S’intentarà mostrar un punt de vista de la dansa tradicional com a forma de dansa, expressió i corporalitat així com una perspectiva històrica i cultural suficient per entendre-la. Tot això a partir de formes senzilles de dansa catalana —pirinenca, mallorquina i menorquina—, occitana i del ball de parella del s. xix, i més concretament de les formes corresponents al ‘ball de plaça’ és a dir al ball practicat popularment per fer festa i que forma part del llenguatge corporal de la gent d’uns llocs ! i unes èpoques.

I. Part teòrica

1. Formes d’aproximar-se al patrimoni musical tradicional: restauració, recopilació i reproposta.
2. Esbós històric: de les acaballes de la productivitat de la cultura rural i tradicional fins al revivalisme i el moviment folk a França, Occitània i Catalunya.
3. Organologia: els instruments i els grups instrumentals que s’han associat a les músiques tradicionals catalanes i occitanes.
4. La dansa tradicional. Problemes d’estudi. Classificacions històriques i morfològiques.
5. Comentari bibliogràfic i documental.

II. Part pràctica

1. Formes de dansa tradicional als Països Catalans i Occitània
   — Una pràctica: la carola, el ball rodó, la sardana curta i la moderna.
   — De la rotllana a la cadena. La tresca, els rondeus, el contrapàs.
   — Una evolució pirinenca: dels branles del Renaixement als salts bearnesos.
   — El món de la contradansa. El ball al s. xviii.
   — Ball de parella al s. xviii i inicis del xix. Jotes i boleros a Mallorca.
   — Ball de parella a la segona meitat del xix. Masurques i xotis.
2. La dansa tradicional com a forma de dansa.
   — L’espai. De la rotllana a la cadena. El sentit de les proporcions i de l’ambient.
   — La rítmica interna i la respiració. La verticalitat.
   — La relació amb els altres balladors. La idea del ball rodó, del ball de parella oberta i de parella tancada.
   — L’exterior al ball. Del ball en rotllana al ball d’exhibició en societat.